Vall-de-roures (del llatí Vallis Roberea) és la capital del Matarranya i es considera un dels pobles més bonics d’Espanya. La seva història ens situa davant una fortificació medieval (segle XII) en el terme de la qual trobem importants vestigis ibers.

Vall-de-roures ha viscut moments esplendorosos en la seva història com a poble. És famós el litigi que van mantenir el monarca i el bisbe de Saragossa,  en extingir-se els descendents de Fortún Roberto l’any 1305. El bisbat de Saragossa, a través de l’infeudació, va mantenir els drets del territori feudal de Vall-de-roures fins al segle XIX.

Vall-de-roures viu un moment de màxima esplendor al segle XV, quan es produeix un auge important en l’agricultura, la ramaderia o l’artesania, que es veu interromput per les epidèmies del segle XVII. A finals de segle, la comarca, amb Vall-de-roures al capdavant, inicia una incipient recuperació estimulada sobretot per una onada d’industrialització que les guerres carlines no van parar, i que a principis de segle XX provoquen que el poble arribi a la màxima importància demogràfica, que entra en declivi amb la Guerra Civil espanyola.

Actualment, Vall-de-roures té una població estabilitzada sobretot a causa de la modernització del desenvolupament ramader i agrícola, la implantació de la indústria agropecuària i l’atractiu de la zona amb el turisme.

El nucli antic de la població queda entre el riu Matarranya i un turó al capdamunt, del qual sobresurten dues construccions: el Castell-Palau de Vall-de-roures, que té els seus inicis al segle XII, i l’Església de Santa Maria la Major, de l’època gòtica de la Corona d’Aragó, un edifici d’una sola nau amb dos capelles laterals amb arcs apuntats i voltes de creueria. Hi destaca l’espectacular portalada gòtica,  amb capitells decorats amb relleus d’històries dels profetes; a sobre d’aquesta hi ha un espectacular rosetó de 8 metres de diàmetre, i a la part exterior de la porta, quatre grans imatges que donen la benvinguda.

Al casc antic de Vall-de-roures es respiren aromes medievals. Protegit com a conjunt històric d’interès cultural pel Govern d’Aragó l’any 2004, els seus carrers i carrerons sinuosos amb llum tènue ens situen, si tanquem els ulls, en èpoques de cavallers feudals centrats  a protegir la població. D’aquesta concepció defensiva i militarista arrenca la construcció de la muralla i el pont que dóna accés al casc antic a través del Portal de Sant Roc (patró protector de les epidèmies), elements característics de la població juntament amb els edificis de la plaça Espanya: l’Ajuntament (d’estil manierista), la Fonda i diverses vivendes particulars datades del segle XVI i que configuren tot un conjunt arquitectònic d’una gran bellesa.

Vall-de-roures és el centre administratiu de la comarca i punt de partida obligatori per realitzar moltes de les rutes que es poden realitzar per cada un dels pobles i paratges que configuren aquesta toscana aragonesa que no deixa indiferent al visitant. A Vall-de-roures es poden trobar allotjaments, restaurants, serveis turístics i una àmplia varietat de botigues i serveis que poden satisfer les necessitats del visitant.

Entre les rutes que podem destacar es troben: la Ruta dels arbres, la Ruta eqüestre, la Ruta dels primers pobladors, la Ruta fluvial del Matarranya, la Ruta de la via verda de la Vall de Zafan o la Ruta de la carrasca del morro badat, de la Freixneda a Vall-de-roures o Beseit a Vall-de-roures.