Dificultat: FÀCIL
Distància: 7,6 km (anada i tornada)
Desnivell: 256 m
Durada: 1 h i 50 min
Tots els poblets del Matarranya tenen un encant especial i Pena-roja no n’és una excepció. Enlairada damunt d’un turó, de carrers costeruts i estrets que segueixen l’orografia del terreny, té en l’església de Santa Maria el monument més important. De mitjan segle XVIII, barreja els estils renaixentista i barroc.
La història es fa palesa en les pedres dels edificis més antics de la població, com les restes del castell que coronen la Mola (de l’època en la qual els musulmans eren amos i senyors d’aquestes terres), l’edifici de l’Ajuntament, del segle XVI (que guarda al costat l’antiga presó en perfecte estat), o la Llotja, aixecada en el segle XVI per celebrar-hi el mercat i on a mitjan segle passat es van col·locar els safareigs per rentar-hi la roba.
Sortirem per la part alta del poble, i a mesura que comencem a caminar descobrirem un paisatge agrest format per barrancs on creixen pins, alzines i plantes aromàtiques. El nostre camí —una pista forestal en bon estat— discorre per una via pecuària utilitzada pels ramats d’ovelles per desplaçar-se.
Parets de pedra seca
Al fons del paisatge ja es dibuixa la imatge de les roques del Masmut, el nostre objectiu. Al barranc que s’obre a la nostra esquerra s’observen signes evidents de la seva utilització com a terres de conreu no fa gaires anys. Les parets de pedra seca, ara un xic esllenegades, servien per distribuir el terreny en terrasses i fer-lo més aprofitable.
Al cap d’un parell de quilòmetres arribarem a una petita zona d’esbarjo. El plafó indicador ens explica coses molt curioses i molt interessants sobre les aus carronyaires, sobretot si hi anem amb mainada. La seva tasca de neteja del medi natural, en eliminar els animals morts, evita la propagació de malalties. Sabíeu que un voltor pot arribar a menjar fins el 20% del seu pes corporal i pot passar després un parell de setmanes sense cruspir-se res més?
Un xic més amunt arribarem al mirador de les Roques, una plataforma de pedra on gaudir d’una magnifica vista. Un plafó ens informa de tot un seguit de qüestions sobre aquesta impressionant mola calcària de formes arrodonides on niuen voltors i arpelles, entre altres aus.
Nom berber
Probablement el nom de Pena-roja prové del color vermellós de les roques del Masmut. El topònim ‘Masmut’ sembla que fa referència al poble berber dels masmuda, que potser es va instal·lar en aquesta zona durant la dominació musulmana. Amb una altitud màxima de 1.058 metres i parets verticals de més d’un centenar de metres, pel seu interès ecològic i paisatgístic les penyes del Masmut estan catalogades com a LIC (lloc d’interès comunitari).
